Cultivar patatas sin remover la tierra
esta es una traducción del artículo expuesto más abajo



En las publicaciones sobre Permacultura, habíamos leído más de una vez información sobre un método alternativo de cultivar patatas. Nos parecía realmente interesante ya que no requería remover tierra ni una sola vez: ni para sembrar, ni para calzar, ni por cosechar. Y no remover la tierra es doblemente bueno, porque por un lado ahorra mucho trabajo (y dolores de espalda!) Y por otro lado no se estorba la estructura del suelo ni sus habitantes.
 
Este mes hemos hecho la cosecha y no ha sido nada mal, quizás un poco menos productiva que con el método convencional pero incluso esto se podría cuestionar, ya que prácticamente no ha habido rechazo: patatas sanas, bastante grandes, sin manchas, agujeros ni picaduras y, debido al método empleado, ya salen limpias y sin la más leve arañazo de las herramientas. Además, hemos podido comprobar que las patatas cultivadas con este sistema sufren menos ataques del temido mildiu (Este ha sido un verano húmedo - muy favorecedor, pues, de las enfermedades fúngicas, y muchos campos de patatas y tomateras han quedado muy afectados . Nuestras patatas, en cambio, no lo han sufrido prácticamente nada).
 
En realidad se trata sencillamente de sustituir la tierra por paja: con paja se entierran las patatas de semilla y con paja se calzan las patatas.
 
En nuestro caso íbamos a hacer las patatas en un terreno que no había sido nunca cultivado previamente. Así pues, añadimos un componente más, el cartón, que no sería, sin embargo, necesario en otros casos.
 
Igualmente decidimos aplicar una asociación de hortalizas tradicional y rodear las patatas de una frangeta de garbanzos. Esta combinación se hacía originalmente para asegurarse una u otra cosecha, haz el tiempo que hiciera: en caso de verano seco se cosecharían muchos garbanzos y pocas patatas, en caso de verano húmedo, a la inversa. Este último ha sido el caso de este verano.
 
Explicamos esto paso a paso:
 
En primer lugar, pusimos una capa de cartón sobre el suelo previamente limpio de hierbas espontáneas. El cartón tiene como función evitar que rebroten o germinen nuevas.
 
En los bordes, dejamos una franja sin cartón para sembrar los garbanzos.
 
Después hicimos agujeros en el cartón, del tamaño de una pelota de tenis, distribuidos en la distancia adecuada y sobre cada agujero depositamos (no acostarse!) Una patata de semilla.
 
Encima, hay distribuimos una capa muy gruesa de paja.
 

Seguramente ya sabéis que la patata en sí no es una raíz sino una "tallo engrosada" - esta es la definición de tubérculo. Y lo que es esencial es que a estas "tallos-tubérculos", que son las patatas, no les dé la luz, ya que se volverían verdes y tóxicas. Esta es la función fundamental que convencionalmente hace la tierra con la que entierran las patatas, aquí esta función la hace la paja. Así que la idea es que las patatas hacen raíces, que hacen su camino hacia el suelo a través de los agujeros del cartón, y desarrollan sus tallos en medio de la paja.
 
En el momento adecuado, al igual que calçaríem las patatas con tierra, las calzamos añadiendo una segunda capa gruesa de paja.
 
Es cierto que algunas plantas espontáneas - concretamente gramo y correhuela - encuentran su camino a través de los agujeros del cartón y llegan a atravesar la capa de paja. Pero son muy pocas, así que el trabajo de desherbado es mínima.
 
Y a la hora de cosechar, es muy sencillo: apartamos la paja y allí en medio vamos encontrando las patatas, como huevos dentro de un nidito blando.
 

Todo ello, sin grandes esfuerzos y con la misma satisfacción, como el encuentro de un tesoro, que da siempre la cosecha de patatas.
 
Observaciones:
 
Si llueve los días antes de la cosecha, sí se puede encontrar que la paja quede húmeda y embarrada y, por tanto, que las patatas no salgan directamente tan limpias. Igualmente, en este caso, deberá acelerar un poco la cosecha para evitar que se desarrollen demasiado tornillos o babosas - lo que la paja, como cualquier acolchado, puede tener el inconveniente de favorecer.

 

Conrear patates sense remenar la terra

Collita de patatesA les publicacions sobre Permacultura, havíem llegit més d’una vegada informació sobre un mètode alternatiu de conrear patates. Ens semblava realment interessant ja que no requeria remenar terra ni una sola vegada: ni per sembrar, ni per calçar, ni per collir. I no remoure la terra és doblement bo, perquè per una banda s’estalvia molta feina (i mals d’esquena!) i per altra banda no es destorba l’estructura del sòl ni els seus habitants.

Aquest mes n’hem fet la collita i no ha estat gens malament, potser un pèl menys productiva que amb el mètode convencional però fins i tot això es podria qüestionar, ja que pràcticament no hi ha hagut rebuig: patates sanes, força grosses, sense taques, forats ni picades i, degut al mètode emprat, ja surten netes i sense la més lleu esgarrapada de les eines. A més, hem pogut comprovar que les patateres conreades amb aquest sistema pateixen menys atacs del temut mildiu (Aquest ha estat un estiu humit – molt afavoridor, doncs, de les malures fúngiques, i molts camps de patateres i tomaqueres n’han quedat molt afectats. Les nostres patateres, en canvi, no ho han patit pràcticament gens).

En realitat es tracta senzillament de substituir la terra per palla: amb palla es colguen les patates de llavor i amb palla es calcen les patateres.

En el nostre cas anàvem a fer les patates en un terreny que no havia estat mai cultivat prèviament. Així doncs, hi vam afegir un component més, el cartró, que no seria, però, necessari en altres casos.

Igualment vam decidir aplicar una associació d’hortalisses tradicional i envoltar les patateres d’una frangeta de cigroneres. Aquesta combinació es  feia originalment per assegurar-se una o altra collita, fes el temps que fes: en cas d’estiu sec es collirien molts cigrons i poques patates; en cas d’estiu humit, a la inversa. Aquest darrer ha estat el cas d’aquest estiu.

Expliquem-ho pas a pas:

En primer lloc, vam posar una capa de cartró sobre el terra prèviament net d’herbes espontànies. El cartró té com a funció evitar que rebrotin o en germinin de noves.

A les vores, hi vam deixar una franja sense cartró per a sembrar-hi els cigrons.

Després vam fer forats al cartró, de la mida d’una pilota de tennis, distribuïts a la distància adequada i sobre cada forat vam dipositar (que no colgar!) una patata de llavor.

Al damunt, hi vam distribuir una capa ben gruixuda de palla.

Segurament ja sabeu que la patata en sí no és una arrel sinó una “tija engruixida” – aquesta és la definició de tubercle. I el que és essencial és que a aquestes “tiges- tubercles”, que són les patates, no els toqui la llum, ja que es tornarien verdes i tòxiques. Aquesta és la funció fonamental que convencionalment fa la terra amb la que colguem les patates; aquí aquesta funció la fa la palla. Així que la idea és que les patates fan arrels, que fan el seu camí cap a terra a través dels forats del cartró, i desenvolupen les seves tiges enmig de la palla.

En el moment adequat, igual que calçaríem les patateres amb terra, les calcem afegint una segona capa gruixuda de palla.

És cert que algunes plantes espontànies – concretament gram i corretjola – troben el seu camí a través dels forats del cartró i arriben a travessar la capa de palla. Però són molt poques; així que la feina de desherbat és mínima.Patateres crescudes

I a l’hora de collir, és ben senzill: apartem la palla i allà al mig hi anem trobant les patates, com ous dins d’un niuet tou.

Mark collint patates

Tot plegat, sense grans esforços i amb la mateixa satisfacció, com la trobada d’un tresor, que dóna sempre la collita de patates.

Observacions:

Si plou els dies abans de la collita, sí que us podeu trobar que la palla quedi humida i enfangada i, per tant, que les patates no surtin directament tan netes.  Igualment, en aquest cas, haureu d’accelerar una mica la collita per tal d’evitar que es desenvolupin massa cargols o llimacs – cosa que la palla, com qualsevol encoixinament, pot tenir l’inconvenient d’afavorir.

 

http://phoenicurus.wordpress.com/tag/permacultura/